PxC El Vendrell

ARTICLE D'OPINIÓ 19/10/2007; PÀG.6
CARTA AL DIRECTOR 26/10/2007 PÀG 15 i 16
LA TRAMPA DEL VEL
August Armengol Regidor de PxC al Vendrell

De mica en mica ens van guanyant terreny. Diuen que tots els pobles tenen dret a defensar la identitat i els costums propis. Tots menys nosaltres, que som testimonis del procés de desnaturalització al qual s’està sotmetent la nostra cultura. Per què sempre ens exigeixen més i més a nosaltres, mentre que de l’altra part mai no se n’espera res? A poc a poc estan aconseguint que ens sentim cada vegada més discriminats a casa nostra. El que és clar és que poc importa si es fa trontollar l’estabilitat, sempre que les peticions d’aquestes minories siguin satisfetes. Tenen uns privilegis que acaben provocant que els autòctons ens sentim ciutadans de segona. Parlem-ne clar: ningú no té dret a dir-nos de quin color hem de pintar les parets de casa nostra. Diuen que el dret és més eficaç quan té el suport individual. És a dir, que si es fa acomplir una llei que compta amb l’adhesió popular, llavors això desemboca en l’aprovació d’una normativa legal que té el vistiplau de la ciutadania. En definitiva, la gent s’acaba obeint a si mateixa. Avui dia no hi ha cap legislació que prohibeixi l’ús del hiyab a les escoles públiques catalanes. Però segons una enquesta de La Vanguardia de fa unes setmanes, el 84% declaraven que l’ús del vel islàmic als centres d’ensenyament públic catalans no s’ha de permetre. Llavors, per què es dóna l’esquena a la voluntat popular? Què pensen fer ara que la immensa majoria ha manifestat que no està d’acord amb l’ús del vel? Cada vegada més es posa de manifest que l’Alianza de Civilizaciones és fruit dels pensaments delirants i utòpics d’un il·lús. La resolució enviada a primers de mes pel departament d’Educació de la Generalitat a l’escola de la nena musulmana Shaima, que obligava al centre Annexa-Joan Puigbert de Girona a admetre que assistís a classe lluint un hiyab, posa de manifest la cessió de la Generalitat davant d’uns costums diferents en contra de l’opinió de la majoria. Les escoles laiques no exhibeixen cap símbol cristià. Llavors, per què es permeten símbols d’una altra religió? No hi ha cap necessitat de lluir símbols religiosos ostentosos com el vel. La laïcitat ha de radicar en la llibertat de religió sempre que s’exerceixi en l’àmbit privat.
Si els musulmans vénen a Catalunya és perquè són conscients que aquí hi ha una sèrie d’avenços inexistents en els països islàmics. Aquí tenim la nostra pròpia cultura i un sistema de llibertats de qualitat, fruit de la lluita dels nostres pares i avis durant molts anys. No podem permetre que amb l’excusa del respecte i la tolerància s’utilitzin aquestes llibertats per imposar una cultura retrògrada, voluntat d’una minoria, i es silenciï el judici emès per la majoria dels ciutadans i les ciutadanes amb cultura democràtica.

26/10/2007; PÀG.6
ARTICLE D'OPINIÓ
ISLAMITZACIÓ DE CATALUNYA
August Armengol Regidor de PxC al Vendrell

Des de Plataforma per Catalunya volem denunciar la progressiva is­lamització de Catalunya, ja que recentment s 'han pro­duït dos fets que marquen un punt de partida d'aquesta qüestió: la polèmica del vel a Girona i els menús escolars a Badalona. En tots dos casos la pos­tura del Govern i de la Consellería d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha estat la de la rendició incondicional. Els islamistes ja saben que amb una mica de pressió po­den fer canviar les normes de la nostra societat i modificar­les al seu gust, davant de la passivitat i connivència de la classe política catalana. Així l'escola de Girona ha vist com la seva posició de fermesa ha estat traïda perinstàncies superiors, i també segurament, com ha pasta a la localitat de Badalona, veurem desaparèixer el porc dels menús escolars, dicriminant Aixa els alumnes autòctons i els postres costums, tot abaixant-se els pantalons davant la comunitat musulmana. D'altra banda, se celebra al municipi de Mataró un concurs de recitació de l'Al­corá per a nens musulmans, finançat pel sultà marroquí Mohamed, rei d'un país on no existeixen ni una vertade­ra democràcia ni la llibertat d'expressió. Peró ningú des d'instànci­es oficials aixecarà una veu crítica per aquesta qüestió, que de fet representa una clara i progressiva islamitza­ció de Catalunya.

25/10/2007
CARTA AL DIRECTOR
LES DONES DE CATALUNYA HEM DE PLORAR
Helena Compte - Castelló d'Empúries (Alt Empordà)

Les dones de Catalunya hem de lamentar-nos. Fa quatre dies era tradició que les dones no votessin, era tradició que les nostres àvies portessin un mocador al cap i nosaltres ens posàvem mantellina per estar a l'església; això també era tradició. Era tradició que les dones no opinessin, no estudiessin i acatessin sense qüestionar-la la voluntat del pare amb el suport de la mare i després la del marit, en totes les etapes de la seva vida. Després d'anys de lluita, es va aconseguir de primer, ser considerades persones i, després, que se'ls reconegués els mateixos drets que als homes. Encara no s'ha aconseguit tot: les dones tenen sous més baixos, feines a les quals tenen dificultats per accedir-hi, pateixen la violència de gènere i un llarg etcètera. I ara que a moltes dones d'altres llocs del món, on la seva situació familiar, social i moral encara es troba ancorada en aquesta tradició de falta d'igualtat, de drets, de llibertat, se'ls obria la possibilitat de poder triar com voldrien resoldre la seva vida a emigrar cap a Catalunya, la Conselleria d'Educació resol, en el cas de la nena del mocador, donar la raó a la tradició, deixar que a casa nostra s'imposi, no altres religions –no m'hi oposo–, sinó gent que en nom de la religió implanta el fanatisme i que obliga a acceptar-lo a una altra societat , la nostra. S'ha fet un pas enrere en la nostra societat, el conseller d'Educació ha posat més dificultats a la ja complicada feina d'educar i ensenyar. I nosaltres, les dones, hem de plorar perquè d'aquí a quatre dies ja no només veurem nenes amb mocador a les nostres aules: veurem com hi haurà catalanes de primera que mantindran allò que tant ha costat d'aconseguir i altres catalanes de segona que portaran vels, que no sortiran de casa soles, que no aniran a les universitats, que seran obligaran a casar-se, que no opinaran, que no parlaran i que seguiran patint violència de gènere amb impunitat. Però la societat catalana tancarà els ulls perquè cal mantenir i respectar les tradicions d'aquesta altra gent, que han vingut per guanyar-se la vida però que són incapaces de respectar les lleis del país que les acull, aquelles que parlen d'igualtat, llibertat, respecte mutu, democràcia, etc. Jo voldria per a totes les dones del món i, per tant, també per a les que viuen a Catalunya, tots els drets que tant ens han costat d'assolir i que ens ha permès mostrar-nos amb el cap al descobert amb dignitat. També lamento que els nostres polítics, polítiques i sindicats i la tantes generacions d'homes i dones els ha estat difícil d'obtenir.

31/10/2007; PÀG.14
POLÈMICA AL REGNE UNIT PREOCUPANTS REVELACIONS D'UN ESTUDI RIAD FINANÇA PROPAGANDA INTEGRISTA A GRAN BRETANYA

Algunes mesquites distribueixen pamflets que inciten a l'odi El règim saudita mira de donar lliçons al Regne Unit en la lluita contra el terrorisme, mentre finança algunes de les mesquites britàniques on es distribueix propaganda incitant a l'odi i l'assassinat. Llibres que demanen l'execució dels homosexuals, que defensen la lapidació dels adúlters, que ordenen tancar les dones a casa, que prohibeixen els matrimonis entre persones de diferent confessió religiosa i que exigeixen l'execució dels apòstates estan circulant a la Gran Bretanya. Una inquietant investigació de l'institut d'anàlisi Policy Exchange adverteix de la presència de pamflets i de propaganda fonamentalista en la quarta part del centenar de centres islàmics que es van visitar l'any passat. L'informe, elaborat pel professor de la Universitat de Newcastle Denis MacEoin, afirma que la majoria d'aquesta literatura està vinculada amb agències del Govern saudita, les quals tenen una influència que s'ha qualificat de "poderosa i maligna".El material, que és delictiu segons les noves lleis antiterroristes britàniques, es distribueix als centres religiosos més importants, com per exemple la mesquita de l'Est de Londres, vinculada al Consell Musulmà Britànic, o la de Finsbury Park, al nord de la capital. La literatura fonamentalista també està disponible en institucions de Manchester, Birmingham, Edimburg, Oxford, Blackburn i Bradford.