PxC El Vendrell

12/03/2008; PÀG.20

AUGURI DE TENSIONS

Un estudi preveu majoria musulmana a Brussel·les en 10 o 15 anys

ELISEO OLIVERAS-BRUSSEL·LES

Brussel·les, la capital de la Unió Europea (UE), té actualment un 33% de població musulmana, gairebé el doble que el 2002, segons va revelar ahir un estudi promogut per la Universitat Catòlica de Lovaina (UCL), l'Institut Lumen Vitae, el diari La Libre Belgique, el setmanari Dimanche i la radiotelevisió francòfona RTBF. "D'aquí a 10 o 15 anys la població musulmana serà majoritària a Brussel·les", va pronosticar l'antropòleg de la UCL Olivier Servais, participant en la investigació, al comentar l'informe.

El cristianisme es manté encara com la principal religió a la capital belga, professada pel 42,5% de la població, mentre que més del 20% dels ciutadans de Brusel·les es declaren ateus o agnòstics. La massiva presència de l'islam és un tret especial de la capital de la UE, ja que la població musulmana en altres ciutats del país se situa al voltant del 5 o el 6%, segons les dades del Baròmetre religiós 2008 recopilats per la firma de sondejos Sonecom del 26 de gener al 22 de febrer.

La ràpida expansió de l'islam a Brussel·les s'explica per l'elevada concentració d'immigrants musulmans i la preponderància de famílies nombroses i amb fills molt joves en aquesta comunitat, cosa que fa que creixi molt més de pressa que les altres, va explicar Servais.

DIVISIÓ

L'informe revela així mateix un abisme cultural creixent entre l'expansiva comunitat musulmana i la resta de la població, que tindrà importants conseqüències sociopolítiques a mitjà termini. Els principals valors de referència dels cristians i els laics són similars (l'amor, la llibertat, el desenvolupament personal), mentre que a la comunitat musulmana giren al voltant de la família, de la fe i de l'espiritualitat.

Servais no exclou el risc de greus confrontacions futures, perquè per un costat es consolida a Brussel·les "un islam jove de famílies modestes que es replega sobre si mateix i els seus valors tradicionals" i per l'altre "unes elits creients, postcristianes o agnòstiques que professen uns valors molt diferents". L'estudi mostra també que, a diferència de cristians i laics, l'escola té poca influència en la transmissió dels valors filosòfics i religiosos en la comunitat musulmana, ja que aquesta funció la porta a terme prioritàriament la família.